A la tornada de Canes

Aquesta ha estat la tercera vegada que, per invitació, he assistit al MIPIM, probablement la fira internacional del sector immobiliari més important d’Europa, on, entre altres coses, es presenten els projectes immobiliaris més innovadors del món.

De la meva primera visita recordo com l’acrònim ESG començava tímidament a obrir-se pas entre els diferents panells del congrés. Tres anys més tard, gairebé no hi havia cap estand o ponent que no incorporés aquest concepte entre els objectius o els compromisos exposats. Des del 2022, la incorporació de criteris vinculats al paradigma ESG s’ha accelerat, guanyant protagonisme i interès per part de gairebé tots els actors implicats. Ha passat de ser un plantejament residual, només adoptat seriosament per alguns fons o promotors amb arrels anglosaxones o escandinaves, a ser un compromís interioritzat i integrat en molts dels grans projectes immobiliaris del món occidental.

Al mercat espanyol, continuen sent pocs, al nostre entendre, els que d’una manera decidida, compromesa i valenta estan avançant en aquesta direcció. És cert que, en aquests darrers tres anys, el nombre d’edificis certificats ha augmentat notablement, amb creixements anuals de dos dígits, però sobre la producció total, el percentatge de metres quadrats certificats continua sent molt baix, i pel que fa als projectes de rehabilitació —la veritable palanca per transformar l’impacte ambiental generat—, encara més baix.

En canvi, observem com la gran majoria d’inversors anglosaxons, escandinaus i centreeuropeus presenten projectes cada vegada més ambiciosos, i que aquesta tendència s’estén amb més convicció de la que imaginàvem cap a zones del Mediterrani oriental i mercats emergents del Pròxim Orient, especialment l’Aràbia Saudita i Oman.

Paral·lelament a la iniciativa inversora, el nou marc regulador avança, lent, de vegades amb temor, però avança. El Parlament Europeu acaba d’aprovar la revisió de la EPBD, amb l’anunci de l’entrada en vigor dels MEPS l’any 2028, i aquest passat mes de febrer també s’ha aprovat la Directiva 2023/0085, coneguda com a anti-greenwashing directive, que intentarà evitar la manca de rigor i l’ús de falsedats que puguin confondre el mercat a l’hora d’entendre què se li està oferint. A Espanya, fa pocs dies, el Ministeri va anunciar l’entrada en vigor d’un nou Codi Tècnic de l’Edificació per al 2026 amb la promesa d’integrar criteris de sostenibilitat ambiciosos.

La regulació és una palanca de canvi, però no necessàriament de generació de valor, ja que igualarà per baix tots els nous projectes. Només els més ambiciosos es convertiran en actius rellevants i diferencials respecte als seus coetanis. Els inversors que vulguin generar valor diferencial hauran de superar les exigències legals i portar els seus projectes a nivells de compromís ambiental més elevats.

La sostenibilitat, en qualsevol dels seus tres eixos d’impacte, ha deixat de ser una moda o una tendència per convertir-se en normativa per a uns i en una oportunitat per a d’altres.

Ricard Santamaria
Director de H.A.U.S. HEALTHY BUILDINGS SL